IMMUNOLOGIA

1. LES DEFENSES DEL NOSTRE COS (IMMUNOLOGIA)

El nostre organisme lluita constantment per evitar que els organismes patògens s'introdueixin al nostre interior i ens provoquin malalties. El sistema que defensa el nostre organisme contra els gèrmens patògens és el sistema immunitari.

Els sistemes de defensa del nostre cos actuen a diferents nivells que es donen a continuació l'un de l'altre:

A) Resposta immunitària inespecífica (Immunitat innata). No actuen sobre un agent concret. L'activació és ràpida. Constitueixen la primera línia de defensa contra les infeccions evitant que aquestes es produeixin. Normalment tenen un caràcter local, ja que només actuen en els possibles focus d'infecció.

• Local externes (barreres físiques). La pell i les mucoses són un obstacle que impedeix el pas de gèrmens. La pell és el teixit que cobreix el nostre cos externament, mentre que la mucosa és el teixit que recobreix les parets dels òrgans interns (boca, estómac, nas...). A més de la pell i les mucoses hi ha fluids, com ara la suor, les llàgrimes, el moc, la saliva, l'àcid de l'estómac i el fluix vaginal, que posseeixen substàncies capaces d'atacar certs agents patògens.
• Local interna: Quan els gèrmens travessen la pell o les mucoses s'encarreguen els fagòcits. Els fagòcits són una classe de glòbuls blancs que fagociten o «es mengen» els gèrmens invasors. Algun tipus de fagòcits són els neutròfils i els monòcits/macròfags. Aquestes cèl·lules reconeixen uns receptors dels microorganismes patògens (quimiotactisme) i posteriorment els engloben, destruint-los al seu interior.

Els leucòcits neutròfils de la sang tenen una resposta quimiotàctica fagocitant les partícules estranyes. Els macròfags (derivats dels monòcits sanguinis) tenen una activitat fagocitària molt intensa. Algunes cèl·lules anomenades NK (Natural Killer) són capaces de reconèixer canvis en la membrana de les cèl·lules infectades per virus i destruir-les.

Resposta inflamatòria: La inflamació dels teixits facilita la direcció dels elements del sistema immunitari cap a la zona infectada.

• Vasodilatació deguda a la histamina i altres factors, això permet un increment del subministrament sanguini i una millora de la resposta immunitària.
• Migració de leucòcits cap el teixit (travessant la membrana de l'endoteli). Sobretot ho fan els neutròfils, però també els macròfags. Aquestes cèl·lules es dirigeixen cap el lloc de la infecció.

B) Resposta immunitària específica (immunitat adquirida). Aquesta resposta la porten a cap els limfòcits. Aquestes cèl·lules són un altre tipus de glòbuls blancs que produeixen unes defenses anomenades anticossos. Els anticossos s'adhereixen a l'agent patogen i el neutralitzen. Aquestes partícules estranyes que reconeixen els limfòcits s'anomenen antígens.

• Els antígens Són toxines constitutives o elaborades pel patogen (proteïnes o polisacàrids). L'anticòs s'uneix a l'antigen sencer. L'antigen és, doncs, la molècula a la que s'uneix l'anticòs; però també és la molècula que indueix la síntesi de l'anticòs.

• Els anticossos (o immunoglobulines) són glicoproteïnes (amb un 2-12 % del seu contingut el glúcids). La part proteica és una globulina. Els anticossos són proteïnes solubles sempre formades per dos cadenes pesades (idèntiques) i dos cadenes lleugeres (també idèntiques) associades. Les dos cadenes pesades s'ajunten per un pont disulfur, i cada cadena lleugera s'uneix al seu temps amb una de pesada per un altre pont disulfur. Els dos tipus de cadena tenen una part constant i altra de variable, que és la específica. Aquesta part variable és el lloc d'unió amb l'antigen.

Els 10 bilions de limfòcits-B d'un ser humà són capaços de produir més de 100 milions d'anticossos diferents, encara que cada cèl·lula només fabrica un tipus d'anticòs. Com és possible tanta varietat d'anticossos? La resposta passa per assumir que totes aquestes cèl·lules tenen el mateix codi genètic, però l'expressen de forma diferent. Com? Les cadenes (pesada i lleugera) venen determinades per gens que presenten diversos fragments amb múltiples alternatives, això vol dir que les diverses parts (seqüències) del l'ARN madur poden construir-se a partir de moltes variants d'una seqüència d'ADN (anomenades minigens). Segons el minigen utilitzat en la transcripció es produeixen molècules d'ARN missatger diferent en cada tipus de cèl·lula B.

• Limfòcits T, que en activar-se són capaços de reconèixer les cèl·lules de cos infectades per l'antigen i destruir-les. Els limfòcits T s'originen a la medul·la òssia i maduren al timus i són capaços de reconèixer determinants antigènics situats a altres cèl·lules gràcies a la presència de receptors. S'especialitzen en desencadenar la resposta (limfòcits T4 o auxiliars) o matar cèl·lules portadores d'aquests determinants antigènics (limfòcits T8 o citotòxics).
• Limfòcits B, que produeixen proteïnes anomenades anticossos que neutralitzen els antígens que han activat la seva producció. Els limfòcits B, s'originen i maduren a la medul·la òssia i són capaços de reconèixer l'antigen sencer, gràcies a que presenten anticossos en la seva membrana. S'especialitzen en produir anticossos solubles.

2. IMMUNITAT

Estat de resistència que presenten els organismes front a les malalties infeccioses. Es característica de l'espècie i de l'individu (dins una espècie un individu pot ser immune i altre no). Després de la primera infecció la resposta és més ràpida i eficaç (més quantitat d'anticossos). Es poden diferenciar diferents tipus: 

Segons el moment en que apareix:

• Innata: es posseeix des del naixement. D'origen genètic.
• Adquirida: s'assoleix en un moment donat de la vida.

• Activa, si és el propi organisme el que desencadena la resposta immunitària front a l'antigen, sintetitzant anticossos.
  
• Passiva, si l'organisme rep, d'altres ésser viu, els anticossos contra l'antigen.

• Natural, si les propietats de defensives s'adquireixen a l'atzar.
  
• Artificial, si és induïda per l'home a través de pràctiques mèdiques.

3. MILLORA DEL RENDIMENT DEL SISTEMA IMMUNITARI - TRACTAMENT DE LES MALALTIES

La pràctica mèdica pot utilitzar les qualitats de la defensa adaptativa (especificitat i memòria) per preparar l'organisme contra les infeccions d'un determinat microbi o bé per ajudar-lo a eliminar la infecció. Són les defenses induïdes, que fa un moment hem anomenat activa artificial i passiva artificial :

A) VACUNES (sistema actiu)

Què és la vacunació? La tècnica consisteix en inocular antígens que desencadenen la resposta immunitària específica. La introducció dels antígens en l'organisme provoca la proliferació de limfòcits T i B per destruir-los; el fet que sobrevisquin cèl·lules de memòria fa molt més ràpida la resposta a una eventual infecció pel microbi actiu. L'efecte dura varis anys (encara que hi ha vaccins que ens defensen tota la vida) pel que s'han de posar vacunes de memòria.

Per tant una vacuna és un preparat que conté els virus o els bacteris causants de la infecció, però inactivats, de manera que no poden causar cap dany ni tampoc multiplicar-se. El sistema immunitari els reconeix i prepara els limfòcits per fabricar els anticossos específics.

Com s'obtenen les vacunes? Per obtenir una vacuna cal cultivar i alterar el microbi patogen per obtenir els components antigènics; de vegades, però, el material antigènic és elaborat sintèticament. A part d'aquesta substància antigènica, les vacunes contenen substàncies conservants, responsables d'alguns efectes secundaris. En el cas de la diftèria, per exemple, es modifica la toxina per a què aquesta no produeixi efectes negatius i posteriorment s'inocula.

També poden aplicar-se microbis vius atenuats (triple vírica, poliomielitis) amb el que l'efecte és molt més acusat.

Les malalties provocades per virus es curen amb els anticossos que produeix el nostre organisme, capaços de neutralitzar el virus concret.

B) SEROTERÀPIA

És un sistema inactiu, ja que no intervenen els mecanismes propis de l'organisme. És basa en la transfusió d'anticossos antitòxics, antivírics o antibacterians. La resposta és immediata, però de molt poca durada. Els antígens poden ésser heteròlegs (diferents del propi organisme) d'efecte molt breu, o homòlegs, d'efecte més prolongat. La producció dels anticossos en molts casos es realitza per organismes en els que s'ha activat la resposta immunitària.

Per tant, resumint, en algunes infeccions greus es pot injectar directament un sèrum amb els anticossos específics per a un virus determinat o per a la toxina bacteriana.

C) FUNGICIDES

Les malalties produïdes per fongs es tracten amb fungicides, que són substàncies que s'apliquen directament sobre la zona infectada.

D) ANTIBIÒTICS

Les malalties provocades per bacteris es tracten amb antibiòtics, que són substàncies químiques que maten bacteris o que impedeixen que proliferin.