VIROLOGIA

1. INTRODUCCIÓ

Que són els virus? El mínim que podem dir d'ells és que són uns éssers molt especials perquè es troben en la frontera entre el que està viu i el que no està viu. De fet, els científics han decidit finalment no incloure'ls entre els éssers vius. Quina és la raó d'aquesta decisió? Si un virus es troba surant en l'aire o sobre una taula està tan viu com una pedra: els virus no fan cap de les funcions bàsiques dels éssers vius, no s'alimenten, no respiren, no creixen i no es mouen. Per contra, si es posen en contacte amb una planta, bacteri o animal entren en acció, infectant les cèl·lules de l'organisme hoste. Els virus existeixen amb un únic objectiu: reproduir-se prenent el control sobre una cèl·lula hoste.

2. COM SÓN ELS VIRUS ?

Els virus són realment molt petits, raó per la qual només són visibles mitjançant el microscopi electrònic. L'estructura dels virus és bastant senzilla. Els components bàsics d'un virus són els següents:

• Material genètic: Aquest material genètic està format per ADN o ARN, mai tots dos alhora. Aquestes macromolècules contenen la informació que determina les característiques del virus. Poden ser monocatenaris (una sola cadena) o bicatenaris (dos cadenes).
• Coberta protectora: L'ADN o l'ARN està protegit per una coberta feta de proteïnes. Aquesta estructura rep el nom de càpsida i s'encarrega, a més de protegir el material genètic, d'unir-se a la cèl·lula que serà infectada pel virus.

3. QUIN ÉS EL SEU ASPECTE ?

Els virus tenen múltiples i variades formes i, en general, són molt diferents a les de les cèl·lules. Podem considerar tres formes bàsiques:

• Polièdrics (4): La seva estructura està formada per un poliedre de 20 cares. Alguns exemples són el virus de l'herpes o la sida.
• Helicoïdals (3): Aquests virus tenen forma d'espiral. Alguns exemples són els virus de la ràbia o el de la rubèola.
• Mixtes (Bacteriòfags) (2): Els bacteriòfags són virus que infecten bacteris. Tenen una part polièdrica i una part en espiral.
• Amb embolcall membranós (1): És una membrana similar a la de les cèl·lules. Aquest embolcall està fer fora de la càpsida. Alguns exemples són el virus de la grip, hepatitis i VIH.

4. COM ACTUEN ELS VIRUS ?

Com ja hem esmentat, l'únic objectiu d'un virus és fer-se amb el control d'una cèl·lula hoste per tal de reproduir-se. El procés que utilitza un virus per infectar una cèl·lula presenta una sèrie de fases:

Cicle Lític d'un virus:

• Fase d'infecció: Després d'entrar en contacte amb la cèl·lula hoste apropiada el virus introdueix el seu material genètic (ADN o ARN) a la cèl·lula. Això ho pot fer de diverses maneres: pot fusionar la seva càpsida amb la membrana de la cèl·lula i alliberar el material genètic o injectar el material genètic deixant la càpsida a l'exterior.
• Fase de síntesi (replicació): Un cop a dins del nucli cel·lular, l'àcid nuclear víric es replica tot formant rèpliques idèntiques a l'original. Aquestes rèpliques sintetitzen moltes còpies de ARNm. Els ARNm interaccionen amb el ribosomes, i es produeix la síntesi de proteïnes de la càpsida.
• Fase de maduració: Els nous àcids nucleics vírics s'uneixen a les proteïnes nuclears i s'envolten de les seves cobertes.
• Fase d'alliberament (sortida) Els nous virus surten de la cèl·lula hoste i s'alliberen a l'exterior. Quan els nous virus surten de la cèl·lula ho poden fer de dues maneres:

1. Lentament, a mesura que els nous virus es van ensemblant. En aquest cas, la cèl·lula no es destruïda.
2. Trencant i matant la cèl·lula, quan tots els nous virus surten alhora.

Cicle lisogènic d'un virus:

El cicle lisogènic, es produeix quan el genoma del virus queda integrat en el genoma de la cèl·lula infectada, de forma que no expressa els seus gens i es replica amb la cèl·lula; el virus queda atenuat fins que hi hagi algun tipus d'alteració al medi que condicioni que el genoma víric es separi del genoma de la cèl·lula infectada i que comenci el cicle lític.

Cicle lisogènic dels virus (fase asimptomàtica).

Desenvolupament de la malaltia ho hauríem de relacionar amb el cicle lític del virus. 

CICLE D'UN RETROVIRUS (VIH)

CICLE DEL VIRUS DE LA GRIP

5. PRINCIPALS MALALTIES VÍRIQUES

Les malalties víriques són provocades quan els virus destrueixen o fan malbé les cèl·lules d'un organisme hoste. Per combatre aquestes malalties hi ha dues estratègies:

• Mitjançant vacunes.
• Mitjançant mètodes preventius contra els mecanismes de contagi, ja que algunes malalties víriques com la SIDA no tenen vacuna. En aquest cas, es tracta d'evitar que les persones que no estan infectades es contagiïn.

Tanmateix, en el cas de les malalties víriques no es poden utilitzar antibiòtics com en les bacterianes. A continuació tens un quadre amb algunes malalties víriques i les seves característiques:

6. ELS CONCEPTES DE SALUT I MALALTIA

Segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), la salut és l'estat complet de benestar físic, mental i social. La malaltia, per contra, apareix quan hi ha problemes de salut que afecten el nostre cos, la nostra ment o el nostre comportament amb els altres.

Les malalties que afecten el nostre cos poden ser de dos tipus:

• Infeccioses. Causades per agents patògens. Són, per exemple, la grip, o el xarampió i la sida.
• No infeccioses. Són totes aquelles degudes a altres causes distintes dels agents patògens, com ara el càncer, els infarts, els trencaments d'ossos i les lesions.

El contagi és el procés per mitjà del qual els agents patògens passen d'un individu malalt a un de sa. 

Quan una malaltia infecciosa s'estén per una zona i afecta un nombre cada vegada més gran de persones, es diu que s'ha produït una epidèmia. Quan una epidèmia s'estén per tot el món, tal i com ha passat amb la sida o amb la grip aviària, l'epidèmia rep el nom de pandèmia.

AMPLIACIÓ DE VIROLOGIA